|
L'ALTRA CARA DE LA GLOBALITZACIÓ
Joan Tugores i Ques / Rector
de la Universitat de Barcelona
L'any 2001 va comportar un
sotrac en el procés de globalització que
vivim des de les acaballes del segle XX. Mentre Occident
es refugiava en la por, al cor de l'Àsia hi reaparexia
amb força un conflicte que s'havia anat podrint
en l'oblit de tots: la guerra afganesa. De sobte, tota
la nostra atenció es va adreçar vers el
cor d'una oblidada Âsia Central. Els esdeveniments
es van precipitar amb una velocitat vertiginosa i la
més que anunciada intervenció nord-americana
a l'Afganistan va acabar provocant un renovat flux de
refugiats que, fugint de la misèria, la fam i
les bomber, va veure's forçat de nou a empendre
un camí cap a un futur incert en els països
del voltant.
Des de la Universitat de Barcelona i, en concret, des
del nostre Observatòri del Tibet i Àsia
Central, vam voler implicar-nos en la situació
tràgica que es vivia al país i en els
no menys dramàtics efectes que tenia sobre el
seu veí, el Pakistan. Voliem comunicar-nos sense
intermediaris amb els protagonistes de la tragèdia
i conèixer llurs necessitats, en temps de pau,
perquè mai no els calguès abandonar la
seva terra. Aquests foren els motius que ens van dur
a organitzar l'elaboració d'un cens personalitzat
de tots els refugiats dels camps de Chitral i Garam
Chashma, situats al bell mig de les muntanyes de l'Hindu
Kush, i que es trovaven sota l'aixopluc d'Acció
Solidaria-IGMAN, amb la col·laboració
de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Es tractava d'una iniciativa
pionera per acostar-se als refugiats com a persones
i no com a números d'una estadística freda
i impersonal.
L'Àsia ha esdevingut
els darrers anys un pol econòmic, polític
i cultural de primer ordre, i de ben segur que la seva
rellevància anirà en constant augment.
Tanmateix, aquell gran continent, bressol d'algunes
de les civilitzacions més importants del planeta,
també és la font d'alguns dels grans conflictes
polítics i socials que viurà el nostre
món al segle XXI, dels quals no ens poden desentendre
mai més des de casa nostra. L'Afganistan només
és un de tants exemples, i l'edició d'aquest
llibre així ho testimonia. Les imatges que s'hi
reprodueixen ens ajuden a reconèixer els efectes
de tanta violència gratuïta mentre sonen
nous tambors de guerra.
|
