El comerç mundial d’opiacis mou anualment uns 21.000 milions d’euros i l’Afganistan n’és el principal productor: durant el 2003 s’hi van cultivar més de 3.600 tones, que transformades en heroïna van suposar-ne 360 tones preparades per a la venda. L’ONU calcula que el 90% de l’heroïna consumida a Europa prové d’allà i el problema afecta cada cop més la pròpia població afganesa.

En la pràctica, la solució no està mancada de complicacions. Després de la caiguda del règim talibà han tornat al país milers de refugiats addictes als opiacis al Pakistan i l’Iran (països on l’addicció afecta a dos milions de persones). La manca de recursos econòmics fa que plantar o transportar l’opi siguin les úniques sortides per a milers de famílies, i la facilitat per trobar opi i heroïna a l’Afganistan és conseqüència de l’augment del nombre de laboratoris. Segons Nacions Unides, més de mig milió de persones s’hi dediquen al mercat dels opiacis i el volum econòmic generat per aquest negoci il·legal és superior al 50% del producte interior brut del país. A més, les rutes de transport de l’opi estan sota el control dels senyors de la guerra, que obtenen el seu finançament amb la venda de la droga. Igualment, la implicació d’alts funcionaris del govern en aquest negoci és una realitat difícil de canviar.

A Kabul es concentren 80.000 toxicomans (una xifra preocupant si es compara amb els 30.000 addictes a l’heroïna que hi ha a tota Espanya) i també els esforços per acabar amb el problema: el centre Nejat per a la rehabilitació de toxicòmans hi és pioner amb un programa que inclou l’internament dels addictes durant dues setmanes. Durant els dos anys de funcionament del Nejat Center, prop de mil addictes han passat per la clínica. La majoria només hi va a les xerrades de motivació del doctor Shazaman, director del centre, mentre que el programa de rehabilitació ha tractat unes 120 persones. Els mitjans són escasos: “Només disposem de deu llits”, recorda el doctor. La primera part del tractament consisteix en teràpies de motivació que intenten persuadir els pacients durant els tres primers mesos. El doctor Shazaman hi parla durant tres hores als addictes sobre els problemes que genera l’addicció per a la salut o sobre la despesa gairebé inassumible de la compra de les drogues. Camioners, venedors i fins i tot policies que intenten acabar amb l’addicció a l’opi i els seus derivats l’escolten amb atenció; després els pacients abandonen el centre en petits grups i la majoria tornen junts a l’extrarradi de Kabul, on continuaran consumint-hi la droga. En zones com Suq Bazar, desenes d’heroïnòmans fumen entre les runes de cases abandonades fins i tot en època de Ramadan, en què està prohibit inclús el mínim glop d’aigua.